dilluns, 15 de gener del 2018

Mitologia grega.

La mitologia grega es el conjunt de mites i llegendes pertanyents als antics grecs, les quals tracten dels seus déus i herois. Aquests mites permeten explicar la naturalesa i la societat humana; els orígens i els significats dels seus propis cultes i, també, de les seues pràctiques rituals.

Aquestes eren històries fantàstiques i fictícies però, de vegades, estaven fonamentades en fets històrics reals. Els mites contaven esdeveniments prodigiosos protagonitzats pels déus i herois i la seua interacció amb els humans. 

La principal intenció dels mites és la d'explicar, justificar o desenvolupar l'origen i la causa dels fets o esdeveniments de la vida social o individual. A més a més, també pretenen ser la base de la vida grega perquè en ells es parla de la vida, de la mort, del sofriment, de la victòria,... Així les persones els tomen com a seient de les seues pròpies vides.

Els grans poemes èpics són: la Ilíada i  L'Odissea escrites per Homer i l'Eneida escrita per Virgili. Els tres parlen de la guerra de Troia.

Alguns mites importants són:
  • El mite de Pandora.
  • El mite d'Ifigènia.
  • El mite d'Atlas.
  • El mite de Persèfone.
  • El mite de Pegaso.
Resultado de imagen de mito de pandora


La vida de les dones a Grècia.

En l'antiga Grècia, les dones eren considerades com les eternes menors d'edat, ja que en tot moment de les seues vides estaven baix l'autoritat d'un home. En primer lloc del seu pare, després del seu marit i si algú dels dos moria, quedaven sota la tutela d'algú germà o del parent masculí més cercà.

Les dones no tenien drets polítics ni jurídics. La seua finalitat era convertir-se en esposa, tenir fills, regentar la seua casa, vigilar el treball domèstic i cuidar a les seues filles fins a l'hora del seu casament. Normalment les dones no eixien al carrer, és a dir, passaven la major part de les seues vides dins de les cases. Hi havia una part d'aquesta que estava destinada exclusivament per a les dones, s'anomenava gineceu. Es dedicaven, principalment, al teixit i a filat. Solament eixien en contades vegades per la celebració d'algunes festes religioses.

Fins i tot n'hi ha algunes dones destacades en aquesta època.
  • Hipàtia. Filòsofa i matemàtica d'Alexandria.
  • Aspàsia. Dona de Pèricles, mestra de retòrica.
  • Safo. Gran poeta de l'època.
  • Olímpia. Mare d'Alexandre Magne, era molt intel·ligent i tenia bastant influència política.
  • Diotima. Gran saterdotessa i filòsofa.
  • Teano. Matemàtica casada amb Pitàgores
Resultado de imagen de mujeres famosas de la grecia antigua

El món cultural grec.

La cultura grega destaca en molts àmbits, en el de l'art com ja hem vist en les entrades de l'arquitectura i l'escultura; en el filosòfic; en el literari i en el científic destacant les matemàtiques, l'astronomia i la medicina.

En primer lloc, a Grècia, n'hi ha tres grans filòsofes, Aristòtil, Sòcrates i Plató. Aquests van ser els pares del pensament racional lògic-deductiu. Eren uns verdaders amants de saber.

Segonament, la literatura grega abasta molts, diferents estils. Van destacar en poesia amb autors com Homer i Hesíode, tragèdia i comèdia amb Sòfocles i Eurípides, Història amb Xenofont i prosa amb autors com Sòcrates o Plató. 

Finalment, en l'àmbit científic, distingirem tres ciències fonamentals que els grecs van desenvolupar.
  1. Matemàtiques. És el punt d'eixida de tot coneixement científic. En aquesta destacaren en la geometria i en l'aritmètica. Pitàgores i Tales de Milet foren importants matemàtics de l'època.
  2. Astronomia. Ja descobriren el moviment de rotació de la terra i, també anunciaren la "Teoria heliocèntrica".
  3. Medicina. Descobriren la circulació de la sang per tots els organismes del cos humà i sistema nerviós. Ací hem de destacar a Hipòcrates. 
Resultado de imagen de filosofos griegos famosos

La religió.

En la Grècia clàssica la religió era politeista, és a dir, tenien diferents déus. Aquests eren immortals i omnipotents, són concebuts a imatge i semblança del éssers humans, incloent-hi els defectes i les virtuts d'aquests. De vegades, aquests déus tenen relacions amb els humans, i, d'aquestes naixen fills que són els herois. 

Els déus representen sentiments com l'amor, situacions com la guerra o elements de la naturalesa com pot ser la terra. Són els "Déus Olímpics", perquè viuen al mont Olimp en Grècia i n'hi ha dotze grans déus.
  1. Zeus. És el pare de tots aquests, es conec com el déu del raig, governa el cel.
  2. Posidó. Germà de Zeus, és el déu del mar.
  3. Hades. Germà de Zeus, és el deu de la mort i governa l'inframón.
  4. Hera. Esposa de Zeus, és la deessa protectora del matrimoni.
  5. Hermes. Fill de Zeus, és el déu missatger, protector dels camins i guia als viatgers.
  6. Hefest. Fill d'Hera, és el déu del foc, de la forja. 
  7. Dionís. Fill de Zeus, és el déu de la vinya, de la dansa, de la tragèdia i de les festes.
  8. Apol·lo. Fill de Zeus, és el déu de la llum, de la música, de l'endevinació i de la poesia.
  9. Atenea. Filla de Zeus, és la deessa de la intel·ligència i de la guerra justa.
  10. Àrtemis. Filla de Zeus, és la deessa de la virginitat i de la naturalesa verge.
  11. Afrodita. És la deessa de l'amor, de la fecunditat i de la naturalesa vegetal i animal.
  12. Ares. Fill de Zeus, és el déu de la guerra. Simbolitza a la mort, la destrucció i el dolor.


L'escultura a Grècia

L'escultura per als grecs és l'art de crear volums perquè l'espectador puga contemplar-la des de diferents punts de vista.

N'hi ha dos tipus d'escultures:
  • Exemptes o de bult redó: aquestes són les conegudes com estàtues, poden ser individuals o grupals i poden presentar-se de totes les formes, dempeus, asseguda, llitada,...
  • Relleus escultòrics: aquests estan connectats a un fons pla i poden ser, alts, medis, baixos o reenfonsats.
De vegada, l'escultura es divideix en tres períodes ben diferenciats:

  • Arcaica: en aquest període es representen fonamentalment atletes masculins denominats Kuros, i sacerdotesses denominades Korés. Les escultures mostren persones rigides sense cap moviment i sense expressions facials.






  • Clàssica: aquest és el període de la bellesa clàssica ideal. Les escultures representen atletes, déus, deesses, sacerdotesses, totes mostrant una anatomia perfecta i equilibrada, sense cap defecte. 



  • Hel·lenística: aquest període trenca la bellesa clàssica i dona més moviment a les escultures. També es poden apreciar trets com la lletjor, la vellesa,..., són molt ,més realistes que les anteriors.

L'arquitectura a Grècia.

Per als grecs era molt important demostrar la bellesa a les seues expressions artístiques. L'arquitectura podria definir-se d'aquesta manera "l'art de cobrir espais com a morada dels déus i mortals".

Característiques més importants:
  • Usaven, com a principal material de construcció era el marbre o la pedra calcàrea.
  • Les construccions eren adintelades, es a dir, basant-se en línies rectes horitzontals i verticals.
  • La planta dels edificis era, normalment, rectangular. La coberta era triangular, de dos vessos. La part frontal d'aquesta s'anomenava frontó, que el seu interior té un timpà amb decoració escultòrica.
  • Com a suport usaven les columnes, formades per basa, fust i capitell. Dependent de les diferents columnes sorgeixen l'ordres arquitectònics.
    • Dòric: columna acanalada sense basa, el seu capitell té forma de coixinet invertit.
    • Jònic: columna acanalada amb basa, el capitell té forma de volutes en espirall.
    • Corinti: columna acanalada amb basa, el seu capitell està decorat amb fulles d'acant o motius vegetals.
    • Cariàtide o Atlant: les columnes estan substituïdes per estàtues amb forma de dones o d'homes.
Els edificis més importants eren religiosos, els temples com el Partenò, i, els civils de recreo com el teatre de Epidaure.

Principals ciutats de la Grècia clàssica

Les dues ciutats més importants de la Grècia clàssica van ser Atenes i Esparta, ambues molt conegudes i amb molta importància davant de la resta de ciutats de l'àmbit grec de l'època.

Pel que fa a Atenes, he de dir que, en el s.V avanç de Jesucrist, es va conformar com la primera polis amb un règim polític democràtic, el qual es denominava "El segle de Pèricles". Aquest sistema democràtic s'organitzava des de davall cap arriba, la qual cosa permetia que els ciutadans votaran i que pogueren ser elegits per formar part de les institucions de govern de la polis.

Institucions de govern més importants:
  1. Ecclésia: l'assemblea de tots els ciutadans, votava i aprovava les lleis però també declarava la guerra o la pau.
  2. Boulé: la seua missió principal era la d'aconsellar a l'ecclésia.
  3. Tribunals populars: jutjaven els delits.
  4. Magistrats: eren com els nostres ministres actuals i s'ocupaven d'una àrea específica de govern.
Sempre tenint en compte que la societat estava dividida en els ciutadans, que eren els que podien participar en aquesta vida pública-política, i els no ciutadans que no podien fer-ho. 

Pel que fa a Esparta, aquesta es basava en un govern oligàrquic, és a dir, el poder el tenien uns pocs espartans d'una elit de guerrers. En Esparta hi havia reis que eren els caps de l'exèrcit.

Institucions de govern més importants:
  1. Apella: l'assemblea on s'aprovaven o no les propostes dels èfors.
  2. Gerúsia: el consell d'ancians, feien les lleis, s'ocupaven de la política i, també, feien justícia
  3. Èfors: eren els magistrats.

dissabte, 13 de gener del 2018

La societat grega.

La societat es dividia bàsicament en ciutadans i no ciutadans.

Ciutadans.

Eren homes lliures, fills de pares de la ciutat on viuen, majors d'edat. Poden participar en el govern de la polis, és a dir, tenen accés als càrrecs públics- polítics, però, també deuen prestar el servici militar. Són una minoria de la població, aproximadament un 10% d'aquesta.

No ciutadans. Es dividien en tres, metecs, dones i esclaus. Comprenen la major part de la població, aproximadament un 90% d'aquesta.

Metcs o estrangers. Són ciutadans provinents d'altres polis greges o d'altres països. Són homes lliures també, però no poden accedir als càrrecs públics-polítics de la polis on viuen. Han de fer el servici militar, paguen impostos i estan emparats per la llei.

Dones. No tenien drets i estaven sotmeses als seus pares, marits o germans. Es dedicaven a les llavors de la llar. També eren lliures.

Esclaus. No tenien ningú dret, ni eren lliures. Podien pertànyer als ciutadans, als metecs o al mateix Estat. Els esclaus estaven presents en totes les esferes de la producció grega, en l'agricultura, en els tallers artesanals, en les mines, en els treballs públics, inclòs en el treball domèstic.

L'economia a Grècia.

L'economia en la Grècia d'aquesta època és bàsicament rural, centrada en l'agricultura i el pasturatge. Però a mesura que avança el temps va cobrant importància el comerç, sobre tot el marítim.

L'agricultura grega va estar basada en tres tipus de cultius mediterranis bàsics, l'olivera, la vid i el cereal. Però, prompte, els cultius no va poder alimentar a tota la població i molts grecs van deixar les seues ciutats i assentar-se en altres territoris al voltant del Mediterrani formant el que s'anomenen colònies, que eren ciutats formades per gent grega però completament independents de la polis d'origen.

Les polis eren independents de Grècia del punt de vista polític, però els seus habitants es consideraven grecs i, per el qual seguien amb la cultura, religió, llengua i costums greges.

Grècia està situada en un lloc estratègic pel que fa al comerç marítim perquè és un punt de parada per als vaixells provinents d'orient. D'aquesta manera els grecs podien enriquir-se comerciant amb les mercaderies que portaven. També perquè des de ací s'emportaven totes les mercaderies a totes les zones del Mediterrani on es localitzaven les colònies greges.



dijous, 11 de gener del 2018

Formació de les ciutats a Grècia

Les ciutats a Grècia.


A l'antiga Grècia les ciutats tenien unes característiques comunes, totes estaves formades de la mateixa forma. 

Físicament estaven dividides en dues parts:
  1. L'acròpoli o part fortificada on es ficaven tots els edificis religiosos i polítics. Aquesta estava situada en la part alta de la ciutat i estava emmurallada per servir de defensa front a possibles ataques.
  2. L'àgora o part baixa de la ciutat on es feia la vida pública, social i econòmica d'aquesta.


Políticament, eren ciutats-estats, és a dir, cadascuna tenia el seu propi govern, aquest era diferent en cada ciutat. Les ciutats s'anomenaven polis.

La majoria d'aquestes tenien un govern oligàrquic, és a dir, compost per els més rics o aristoi, que formaven un consell i dirigien els assumptes polítics de les polis.